L’Església Evangèlica Sant Pau és la comunitat protestant més antiga de Barcelona.

1868 es va celebrar la seva primera reunió preparatòria (14 de novembre) amb el pastor Antonio Vallespinosa al capdavant. Després de reunir-se en diferents cases de creients,

1869 (1 gener) es va adquirir un pis al carrer Amàlia amb la finalitat de congregar-se allà de manera continuada. Els problemes de salut del pastor i la inestabilitat econòmica de la comunitat van ocasionar la fusió de l’obra de Vallespinosa amb la del pastor suís Alejandro L. Empaytaz, produint-se una disgregació de la comunitat.

El 16 de juliol de 1871 es van realitzar les reunions conjuntes. Durant els més de trenta anys en què el pastor suís va estar a Barcelona, la comunitat va créixer i existia molt bona relació amb les obres missioneres creades pels seus col·laboradors a Sants, Rubí o Monturiol. L’iniciador de l’obra al barri de Sants, Santiago Sanmartí, va ser deixeble del pastor Empaytaz. El 12 d’agost de 1910 es fa càrrec de la comunitat el pastor Miguel Barroso. Després de tenir cura de la comunitat diferents pastors, el 1926 és cridat el pastor Agustín Arenales.

Durant el període de la pastoració d’Agustín Arenales i gràcies a donacions nacionals i internacionals, s’aconsegueix erigir el primer temple protestant de Barcelona en propietat al carrer Aragó. 20 de marzo de 1932

Del 1939 al 1945 hi ha una clandestinitat absoluta i una situació d’intolerància que s’allarga fins i tot fins a la mort de Franco. Si bé a l’inici de la dictadura franquista es va tancar les seves portes, però parcialment. El 1945, amb el pastor Arenales a l’exili, es fa càrrec de la comunitat el pastor Manuel Díaz. La seva mort el 1949 va provocar haver de buscar un nou pastor per a la comunitat, sent cridat el Dr. Manuel Gutiérrez Marín. Durant setze anys va pastorar l’Església Evangèlica de Sant Pau amb fervor i passió, fent-se càrrec de la comunitat el pastor Sebastián Rodríguez el 1996. Els més de trenta anys de treball pastoral van deixar empremta en la comunitat. La seva jubilació el 1996 va comportar l’arribada del pastor Abraham García. Mesos abans de finalitzar la seva labor pastoral a Barcelona, va inaugurar i dedicar les noves instal·lacions.

Al 2009, es va fer càrrec de la comunitat de manera interina la pastora Carmen Sánchez, fins a la seva jubilació el 2014, moments des dels quals es va fer càrrec de l’esglèsia el Pastor Ignacio Simal. El Pastor Simal en aquells moments, també pastorava l’Esglèsia Betel de l’Hospitalet, li va proposar al reduït nombre de germans unir-se a l’Esglèsia Sant Pau. La unió d’ambdues comunitats va suposar l’entrada d’aire fresc i ganes de treballar. A partir d’aquesta unió l’esglèsia Sant Pau va pasar a ser coneguda com Esglèsia Betel+Sant Pau.

Al 2023, el Pastor Simal es va jubilar. Les circunstàncies derivades de la seva jubilació van donar a la comunitat l’oportunitat d’iniciar un nou projecte que amb l’ajuda del Presbiteri ens permet seguir treballant en el marc de la EEC, una esglèsia protestant, inclusiva amb enfàsis en l’acollida des de la Gràcia.

Forma part de la nostra història!