Tot és finit. No tot dura per sempre. Inevitablement la vida va passant i amb ella les oses i les persones que imaginàvem que sempre estarien aquí. Quan ets un nen, penses que els teus éssers estimats són immortals, fins que, un dia et despertes i sols veus l’absència i la memòria….. Ells ja no hi són. Els amics i les amigues amb els quals pensaves viure la teva vellesa i la seva amistat, per un raó o una altra, la seva presència s’ha convertit amb vuit..
Els projectes i somnis que havies imaginat a l’arribar a la vellesa s’han esvaït.. . I, així podríem continuar enumerant infinitat de situacions que creiem “eternes” i que mostren clarament la seva finitud.
Justament la nostra vida, a la seva mateixa finitud, té gravada la petjada de Déu. Per descobrir i atresorar la saviesa, és qüestió de permetre que els ulls de la nostra consciència vegin el que a simple vista, ningú és capaç de veure.
Soli Deo Gloria
______
Todo es finito. No todo dura para siempre. La vida inevitablemente va pasando, y con ella las cosas y las personas que imaginábamos que siempre iban a estar ahí. De niño piensas que tus seres queridos son inmortales, hasta que un buen día te despiertas y sólo ves ausencia y memoria… Ellos ya no están. Amigos y amigas con los que pensabas vivir tu vejez y su amistad, por unas razones u otras han tornado su presencia en vacío. Proyectos y sueños con los que imaginabas llegar a viejo se desvanecieron. Y así podríamos continuar enumerando infinidad de situaciones que creíamos «eternas», y que mostraron descaradamente su finitud.
Nuestra vida, justamente en su finitud, tiene estampada en sus entrañas la huella de Dios. Para descubrirla, y atesorar sabiduría con ella, es cuestión de permitir que los ojos de nuestras conciencias vean lo que nadie, a simple vista, es capaz de ver.
Soli Deo Gloria
Ignacio Simal, pastor de la Església Protestant Betel+Sant Pau
